El consentiment sexual entre adolescents: només sí és sí

Ara 01/10/2021

El consentiment sexual entre adolescents: només sí és sí

Les seves característiques clau són: es dona lliurement, des de
l’entusiasme, és concret, es facilita estant informat i és
reversible, en tot moment pots canviar d’opinió

Paloma Arenós

Cal educar els joves perquè tinguin clar que, en les relacions sexuals, només sí
és sí.

Fa uns anys va circular un vídeo per Youtube [https://youtu.be/E4WTnJCMrH8],
protagonitzat per uns dibuixos esquemàtics que explicava, de manera senzilla i fent un
paral·lelisme entre prendre una tassa de te (en lloc de tenir relacions sexuals), què és el
consentiment sexual. Les escenes no deixaven ni un gram de dubte: “Encara que la
persona a qui has convidat t’ha dit que sí que vol una tassa de te, i que tu l’hi has
preparat fent un esforç, si a última hora s’ho repensa i et diu que no, no pots obligar-la a
prendre-se’l”. “Si la persona està inconscient, has de saber que no et pot escoltar ni
respondre. Per tant, hauries de procurar ajudar-la a estar en un espai segur i,
evidentment, no forçar-la a prendre te”. O “si aquesta persona et va dir que volia
prendre te amb tu dissabte, això no et dona dret a anar a casa seva i obligar-la a
prendre’n cada dia de la setmana perquè et va dir que li agradava”. “Si tan fàcil és
entendre com és de boig i, sense sentit, obligar algú a prendre te quan no en vol, igual
de fàcil és entendre-ho amb les relacions sexuals i el consentiment”, conclou el film.
Aquesta situació que sembla tan evident –quan no hi ha consentiment, és un abús– no
està tan clara ni ben acotada quan es tracta de relacions sexuals entre adolescents i joves
(i, en ocasions, amb adults). El consentiment, el “només sí és sí”, trontolla davant d’una
societat molt marcada per l’educació masclista durant dècades, poc acollidora –encara
ara– amb la diversitat sexual i amb fàcil accés a la pornografia mainstream, centrada en
el plaer de l’home i mostrant la dona com a objecte passiu. El diàleg social ha
incorporat el concepte consentimentfa molt poc: arran de la revolució Me Too i el cas
de la violació múltiple de La Manada i les mobilitzacions socials d’indignació que va
provocar la primera sentència.

Una llei catalana pionera
El novembre del 2020, el Parlament de Catalunya va aprovar una modificació
de la llei del 2008 per erradicar la violència masclista que inclou el concepte
de consentiment sexual com a “voluntat expressa emmarcada en la llibertat
sexual i en la dignitat personal, que dona pas a l’exercici de pràctiques sexuals i
l’avala”. El text afirma que “no hi ha consentiment si l’agressor crea unes
condicions o s’aprofita d’un context que, directament o indirecta, imposin una
pràctica sexual sense comptar amb la voluntat de la dona”. Matisa, a més, que
la

voluntat “s’ha de mantenir durant tot l’acte sexual”. La llei, pionera a l’Estat,
també té en compte la violència institucional –la falta de suport de les
administracions a les víctimes–, la violència vicària –contra els fills–, el feminicidi
–no inclòs, encara, en cap llei– i les violències digitals com a noves formes de
violència masclista. De fet, aquesta violència masclista es defineix com “una
violació de drets humans” que és estructural, a banda d’un problema individual.
La metge de família, sexòloga i terapeuta de parella Laura Clotet defineix el
consentiment sexual com “un fet en el qual s’ha establert que totes les persones que
participen en un acte sexual saben què és el que passarà exactament i ho volen fer de
manera absolutament voluntària. Han dit: «Sí, vull fer això!»”, detalla. Per a la doctora,
la comunicació concreta és un bàsic que, habitualment, falla. “Sovint es pregunta: «Vols
tenir sexe amb mi?»”, que és molt general, i no es concreta si et ve de gust una abraçada,
uns petons o si hi haurà penetració i com serà, amb preservatiu, sense… Hauríem de ser
molt concrets en cada acció, però no sol passar perquè no tenim un bon
autoconeixement de les nostres necessitats i solem complaure l’altre abans que a
nosaltres”. Un consentiment correcte “va molt més enllà de «va, ho fem, si tu vols», ja
que hauria d’haver-hi desig –«sí, jo també ho vull»– i entusiasme”, subratlla. Alerta que
si qualsevol norma acordada entre les parts es trenca –per exemple, que l’home es tregui
el preservatiu– es té tot el dret d’aturar-se.
Clotet adverteix que, “fins i tot en parelles adultes i estables, el consentiment ha de ser
explícit i concret; no s’hi val a pensar: «Com que és la meva parella, puc fer el que
vulgui». Això no té cap sentit ja”, conclou. Puntualitza que el consentiment és reversible
en tot moment; és a dir, que encara que un noi o una noia pensava que volia arribar a un
cert punt de la relació i havia dit que ho faria, té el dret d’aturar-se i dir que no vol seguir
amb aquella pràctica o, ni tan sols, començar-la. “La dificultat és saber gestionar el
xantatge emocional de qui t’està pressionant o exigint. Cal tenir l’autoestima forta i tenir
clars els límits”, raona.
En una relació sexual, el consentiment és imprescindible i reversible en tot
moment.
Elena Crespi, psicòloga especialitzada en sexologia i teràpia de parella i familiar, és
autora del llibre Habla con ellos de sexualidad*, una obra pensada per als dos públics:
els adolescents i les famílies. Crespi afirma que “la comunicació és fonamental per viure
el sexe de manera saludable i per poder educar els nostres fills en una sexualitat plena,
basada en el respecte mutu i l’assertivitat”. Reconeix que l’educació sexual ha d’anar
molt més enllà de parlar de la penetració, de prevenció del risc d’embaràs o pràctiques
sexuals de risc, i que s’ha de començar en l’àmbit familiar. “S’ha de començar per
l’educació emocional, el que sentim, des del respecte i sense imposicions”. I tenir clar
que el porno és ciència-ficció, respecte a la sexualitat real i consentida, i que té uns
patrons molt agressius.

Eduquem en el no, des de petits
Clotet considera que fa falta que “ens eduquem a dir que no, quan no volem una cosa,
des de petits”. I posa un exemple molt iniciàtic: “Per què els infants han de fer petons a
tietes o persones desconegudes per una convenció social, quan han deixat clar que no ho
volen fer? Cal preguntar-los si els ve de gust i si diuen que no, se’ls ha de respectar i no
obligar-los. Els adults no podem decidir a qui han de donar els infants el seu afecte”,
diu. És la manera de reforçar l’autoestima, el respecte al seu cos, a les decisions i a la
seva identitat; unes eines que li serviran en la seva construcció com a persona, subratlla
la sexòloga. De la mateixa manera, la metge defensa: “Des de casa, hem d’educar les
criatures i el jovent a acceptar el no i han d’aprendre a negociar quina part és no i quina

és sí. No parlem d’un no total, sinó a una part de l’acció, una petició concreta”. És,
segons l’experta, un camí d’aprenentatge per respectar el consentiment.
A partir d’aquí, Clotet proposa que a les escoles i als instituts hi hagi una educació
sexual que tingui en compte la gestió emocional i ensenyi “qui som, la nostra identitat,
què ens agrada, les habilitats de saber dir que sí i dir que no, acceptar les respostes dels
altres, a respectar la diversitat… No es pot quedar només amb la prevenció. Hem passat
d’una generació on el sexe era pecat a una altra on sembla que el sexe és perillós”,
lamenta. La sexòloga apunta que els adolescents necessiten saber com frenar algunes
actituds, però també com tenir plaer: “Per sentir-lo cal tenir confiança, una relació sana i
estar segura que ningú em farà res que jo no vulgui o desitgi perquè abans n’he parlat i
ho he consensuat”. Per això, conclou, “cal donar-los eines comunicatives i
d’autoconeixement”.

Lectures i sèries recomanades
La introducció del concepte consentiment sexual en el debat social ha fet que es
tingui molt en compte en sèries televisives, llibres i pel·lícules. L’objectiu final:
prendre consciència d’un assumpte que moltes vegades és difícil de gestionar.
Us proposem les següents recomanacions:
• Habla con ellos de sexualidad, d’Elena Crespi (Lunwerg Editores, 2019)
• ¡Hola, consentimiento!*, de Yummy Stynes i la doctora Melissa Kang
(Editorial Liana, 2021)
• Consentimiento sexual*, de Milena Popova (Editorial Càtedra)
• La sèrie britànica Podría destruirte, creada i protagonitzada per Michaela Coel
• I les sèries Los Bridgerton (Netflix) i The Morning Show (Apple TV)
____________________
Compra aquest llibre
Fes clic aquí per adquirir ‘Habla con ellos de sexualidad’ a través de Bookshop, una
plataforma que dona suport a les llibreries independents.
Fes clic aquí per adquirir ‘¡Hola, consentimiento!” a través de Bookshop, una
plataforma que dona suport a les llibreries independents.
Fes clic aquí per adquirir ‘Consentimiento sexual’ a través de Bookshop, una
plataforma que dona suport a les llibreries independents.

2021-10-05T13:06:42+02:00
Fòrum virtual sobre la Llei Trans
Fòrum virtual sobre la Llei Trans