ELS DIES MENTITS

//ELS DIES MENTITS

ELS DIES MENTITS

Fins el 8 d’abril.

Obra de teatre sobre l’anorgàsmia

De dijous a dilluns a la Sala Flyhard.

Escrita i dirigida per

Marta Aran

Fins al 8 d’abril

Una dona que ha viscut amb la seva mentida durant 15 anys. Una dona que ha intentat ordenar-la, meticulosament dia rere dia, en un calendari. Una dona que ha intentat que aquesta mentida mai surti al seu món real. Una dona que no té orgasmes. Una dona alliberada que sap ben poc de la seva sexualitat i del seu plaer, però que mostra a la societat, tot el contrari. Una dona, que se sincerarà per primera vegada davant de tothom.

Els dies mentits és un calendari de totes aquelles mentides que hi ha dins del món del sexe, les que ens diem a nosaltres mateixos, les que ens diuen els altres i les que acabem dient per sentir-nos integrats dins d’una societat sexualitzada. Unes mentides que fan la nostra vida més bonica i plaent però que, alhora, poden ser còmiques, absurdes i esquinçadores.

A partir de dones reals i anònimes i la seva experiència, s’ha escrit “Els dies mentits”, un monòleg on es parlarà de l’anorgàsmia i el tabú que suposa dins d’una societat on tothom ha de tenir una sexualitat plena per sentir-se integrat. Un text, escrit des de les mentides que ens diem i ens diuen.

DRAMATÚRGIA I DIRECCIÓ

Marta Aran

REPARTIMENT

Lara Salvador

AJUDANTIA DE DIRECCIÓ

Muguet Franc

ESCENOGRAFIA I VESTUARI

Elisenda Pérez

DISSENY DE LLUMS

I ESPAI SONOR

Xavi Gardés

PROJECCIONS VÍDEO

Alejo Levis

IL·LUSTRACIÓ CARTELL

Marta Font

FOTO I TEASER

Roser Blanch

PRODUCCIÓ EXECUTIVA

Sergio Matamala, Clara Cols

i Roser Blanch

COMUNICACIÓ I XARXES

Eli Riera

ADMINISTRACIO

Mario Berlinches

i Sergio Matamala

PREMSA

Clara Cols

DISTRIBUCIÓ

Elisenda Riera

CAP TÈCNIC SALA

Xavi Gardés

UNA PRODUCCIÓ DE

Flyhard Produccions S.L.

AMB EL SUPORT DE

ICUB – Institut de Cultura de Barcelona

i ICEC – Institut Català de les Empreses Culturals

AMB EL SUPORT DE

Gramona i Llibreria Montseny

DURADA

70 minuts

#elsdiesmentits

* Marta Aran substituirà a la Lara Salvador els dies 22 de març, 5 i 6 d’abril

Una vegada vaig llegir en un article la següent estadística: segons un estudi entre un 30 % i un 40% de les dones havien sofert algun tipus d’anorgàsmia i un 69% admetien haver fingit en les seves relacions sexuals.

Sempre havia sentit a parlar d’això, però en veure que era un percentatge tan elevat, em vaig preguntar si era realment així. En realitat, si preguntem a moltes dones – entre elles jo – segurament podrien admetre que han fingit en alguna relació sexual al llarg de la seva vida. Però, per què? Per què es fa servir aquest recurs com una cosa habitual? És la societat? Ens reprimim o en realitat és més difícil per les dones? Ho fem per l’educació que ens han donat?

Això em va fer investigar, a través d’una sexòloga, diferents casos d’anorgàsmia. Vaig poder trobar diferents perfils que admetien que tenien dificultats a l’hora d’arribar al clímax: dones que reprimien la seva sexualitat per vergonya, dones que no els interessava el sexe directament, dones grans, dones joves, dones que tenien una sexualitat molt activa però que no aconseguien arribar mai al clímax… Hi havia tants casos com dones al món. També vaig trobar casos d’homes amb anorgàsmia… Més dels que em pensava.

Vaig poder entrevistar a cinc dones que en algun moment de la seva vida havien passat per l’experiència de no poder tenir orgasmes. El que més em va sorprendre, però, d’aquestes converses, va ser que una de les coses que més les angoixava era la vergonya d’explicar-ho, i que de cara a la galeria o ho vivien en silenci sense mencionar mai el tema o mentien mostrant una realitat completament diferent del que estaven vivint. Per a elles, la seva situació era un tabú, un fracàs. Vivien, de portes enfora, una vida on no existia al seu “problema”.

Això em va donar eines per poder parlar d’aquest tema: sense entrar en els detalls més delicats o íntims, sinó a través dels seus pensaments, records, experiències, converses i totes aquelles coses que elles creien que els havia portat a la seva anorgàsmia. Totes les mentides que els havien dit de petites – o de no tan petites-, tot allò que havien cregut de l’amor i del sexe, el que elles havien dit a altres persones, ja fossin amigues, amants o familiars… I així vaig començar a escriure tots aquells dies, aquells records, aquells comentaris que feien i desfeien, la seva mentida.

I així es va crear aquest monòleg, a partir de tots els seus dies mentits mentre cercaven la seva veritat.

Marta Aran

2019-04-02T10:48:45+00:00